Fue en Colata, a los pies de la Virgen de Loreto, el pasado lunes, cuando Santiago, portador de la Virgen durante 60 años, le dedicó en su despedida estos versos.
El poble de Montaverner pel camí Colata va cap baix
van alegres i contents per que sa mare, la Verge, ja els està esperant
volen que estiga amb ells en dies tan assenyalats
per que veja les festes de moros i cristians
on s'escolten arcabussos, trompetes, clarins en un soroll sense fins,
però quan el sol per la casa Nasio es pon
ix pels carrers del poble en processó passejant
i s'escolten oracionbs tal com ella va arribant
i un xiquet que pregunta: iaia, qui es eixa Santa que dalt de les andes pareix que vaja volant?
Fill meu, que tú no ho saps?
Es la Verge de Loreto, que segons conta la llegenda, transportada per àngels desde la Terra Santa fins a Loreto arribà una nit volant
I es quedà entre nosaltres per a ser la nostra advocada.
El xiquet es queda boca badat,
Aixó es que a la iaia els tornillos li s'estan afluixan.
El que en la història està escrit, en un llibre ben gruixut,
es que el retor Esplugues, il.luminat per ella, fins a Madrid en un burret i a peu va arribar.
Per a defendre un pleit, que contra el Sr. de Benissuera, hi havia interposat.
I des de Margeletes fins baix el Tossal del Calvari per als de Montaverner va recuperar.
Per ella, tots a una veu, visca nostra advocada,
Visca la Mare de Deu de Loreto.
Santiago Tomás Ferri.
Ontinyent 22/08/2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario